Hola,
queda algú per aquí?
després de dos anys des de la última entrada us he de dir una cosa important: dilluns defenso la tesi!
Segur que la situació genera més d'una anècdota... ja us la resumiré dimarts o dimecres!
sábado, 18 de septiembre de 2010
miércoles, 10 de septiembre de 2008
la reentré
Hola companys,
més o menys ja podria dir que després de les vacances i dels primers 15 dies de feina, ja estic aterrissada.
Tios, això és dur.
Lo únic bonic és que tinc al Marc, la mama i la iaia i el papa a prop, perquè lo demés!!!!!!
- tinc mooooolta feina a la feina
- mooooooolta feina a casa
- se'ns ha trencat un prestatge de l'armari
i ja està. Bueno, tampoc es tant dolent, no se pq em queixo.
Anecdota: ahir vaig a l'examen de nivell de frances a l'hospi i em diuen que em tocava a Sants. Quin xiste més bo. Bueno, em van deixar fer l'examen i em van dir que l'enviaven a sants, posem un ciri pq arribi, i un altre pq em toqui plaça en el sorteig.
més o menys ja podria dir que després de les vacances i dels primers 15 dies de feina, ja estic aterrissada.
Tios, això és dur.
Lo únic bonic és que tinc al Marc, la mama i la iaia i el papa a prop, perquè lo demés!!!!!!
- tinc mooooolta feina a la feina
- mooooooolta feina a casa
- se'ns ha trencat un prestatge de l'armari
i ja està. Bueno, tampoc es tant dolent, no se pq em queixo.
Anecdota: ahir vaig a l'examen de nivell de frances a l'hospi i em diuen que em tocava a Sants. Quin xiste més bo. Bueno, em van deixar fer l'examen i em van dir que l'enviaven a sants, posem un ciri pq arribi, i un altre pq em toqui plaça en el sorteig.
viernes, 1 de agosto de 2008
Ça c’est fait!
Hola a tothom, ja està. Se acabo lo que se daba. Demà torno a Barcelona. Estc contenta perquè puc dir que estic contenta, de la feina i de tot en general.
Pel que fa a la feina, crec que al final no em donaran el Nobel, pero al menys he aprés coses: noves tècniques, he conegut una altra manera de fer ciència, etc etc…
He de dir que sis mesos han passat molt ràpid, si que es cert que al principi costa arrencar una mica, quan no coneixes a ningú... tot es complicat… no saps on son les coses al lab… pero despres tot s’embala i no et dones compte hi han passat més de cinc mesos!!!
Aprofito la benentesa per fer els meus agraiments:
- primer de tot, i sens dubte, perque es el més important : gràcies Marc, perque sempre m’has animat i m’has recolzat, i se que pel que es queda tampoc es fàcil. Gràcies pel video, és el més bonic que m’han regalat mai i per tots els altres detallets (a veure si al final serà veritat…).
- Segon, gràcies al Monsieur Internet. A vegades no hi es quan el necesites, pero es igual. Gracies a tu existeix gmail, els chats, l’skipe, el facebook, googlemaps i la TV3 a la carta.
- Tercer, gràcies a tots els que m’heu vingut a veure. Al final es veu que aquest zulito encara dona de si !!!! Sempre ha estat divertit i la companyia s’agaraeix molt, i les visites que em rentaven els plats encara més ;-)
Això tb inclou la semi-visita a Clermond-Ferrand, els de la feina encara alucinen de que ens anesim a trobar allà. Va ser molt divertit.
- Merci beaucoup a tous mes amis d’ici, U606 et amis d’amis… j’ai bien aime Paris, la banlieu, la France et tout. It’s very difficult to express myself in french. Thanks for all the good times in the lab, in the self (enough good time to made me forget about the food quality...), in BBQs and anywhere. I would allways apreciate your extra-official French lessons and for teaching me the first notions in French humour. You will be allways wellcome in Barcelona!
- I ja està, gràcies en general, per no haver-me posat malalta, ni haver-me caigut més cops per l’escala, per no haver perdut l’únic joc de claus de casa, etc... etc…
No se si continuaré el blog amb tanta regularitat, bueno, de fet ultimament no hi ha molta regularitat. Pero el blog era per les anecdotes, i a Barcelona tb en genero, potser no tantes, pero alguna hi ha. Acabare amb l’anécdota del meu ultim dinar al self de la feina, un lloc on es pot degustar la veritable cuina francesa… bueno, pues vaig jo tota confiada, pillo el meu piló de puré de patates habital i després dic, mira… posam una butifarra d’aquestes. I el Monsieur em diu “nosequé nosequé” i jo “oui oui, ça”. I llavors arribo a la taula i veig que un dels colegues em mira el plat amb una mirada rara, mentres un altre comença a dir « o merde, c’est le “noseque noseque” » i jo “ que passa? Que passa?” i llavors he tallat la butifarra una mica al través, i he tingut un flaix de l’escena aquella del Indiana Jones al Templo Maldito, que per sopar li donen serpiente con sorpresa… pq quan he tallat la butifarra de dintre han sortit tripes!!!!!!!!! Uuuuuueeeeeeeeeeegggggggggg c’est degolas!!!!!! No m’ho he menjat. Després tenia una gana que em moria.
Bueno, aquesta es l’anécdota, i a part de que a la meva chambre du bonne fa 33ºC, no tinc res més per explicar.
Ens veiem a Barcelona.
Au revoire.
Pel que fa a la feina, crec que al final no em donaran el Nobel, pero al menys he aprés coses: noves tècniques, he conegut una altra manera de fer ciència, etc etc…
He de dir que sis mesos han passat molt ràpid, si que es cert que al principi costa arrencar una mica, quan no coneixes a ningú... tot es complicat… no saps on son les coses al lab… pero despres tot s’embala i no et dones compte hi han passat més de cinc mesos!!!
Aprofito la benentesa per fer els meus agraiments:
- primer de tot, i sens dubte, perque es el més important : gràcies Marc, perque sempre m’has animat i m’has recolzat, i se que pel que es queda tampoc es fàcil. Gràcies pel video, és el més bonic que m’han regalat mai i per tots els altres detallets (a veure si al final serà veritat…).
- Segon, gràcies al Monsieur Internet. A vegades no hi es quan el necesites, pero es igual. Gracies a tu existeix gmail, els chats, l’skipe, el facebook, googlemaps i la TV3 a la carta.
- Tercer, gràcies a tots els que m’heu vingut a veure. Al final es veu que aquest zulito encara dona de si !!!! Sempre ha estat divertit i la companyia s’agaraeix molt, i les visites que em rentaven els plats encara més ;-)
Això tb inclou la semi-visita a Clermond-Ferrand, els de la feina encara alucinen de que ens anesim a trobar allà. Va ser molt divertit.
- Merci beaucoup a tous mes amis d’ici, U606 et amis d’amis… j’ai bien aime Paris, la banlieu, la France et tout. It’s very difficult to express myself in french. Thanks for all the good times in the lab, in the self (enough good time to made me forget about the food quality...), in BBQs and anywhere. I would allways apreciate your extra-official French lessons and for teaching me the first notions in French humour. You will be allways wellcome in Barcelona!
- I ja està, gràcies en general, per no haver-me posat malalta, ni haver-me caigut més cops per l’escala, per no haver perdut l’únic joc de claus de casa, etc... etc…
No se si continuaré el blog amb tanta regularitat, bueno, de fet ultimament no hi ha molta regularitat. Pero el blog era per les anecdotes, i a Barcelona tb en genero, potser no tantes, pero alguna hi ha. Acabare amb l’anécdota del meu ultim dinar al self de la feina, un lloc on es pot degustar la veritable cuina francesa… bueno, pues vaig jo tota confiada, pillo el meu piló de puré de patates habital i després dic, mira… posam una butifarra d’aquestes. I el Monsieur em diu “nosequé nosequé” i jo “oui oui, ça”. I llavors arribo a la taula i veig que un dels colegues em mira el plat amb una mirada rara, mentres un altre comença a dir « o merde, c’est le “noseque noseque” » i jo “ que passa? Que passa?” i llavors he tallat la butifarra una mica al través, i he tingut un flaix de l’escena aquella del Indiana Jones al Templo Maldito, que per sopar li donen serpiente con sorpresa… pq quan he tallat la butifarra de dintre han sortit tripes!!!!!!!!! Uuuuuueeeeeeeeeeegggggggggg c’est degolas!!!!!! No m’ho he menjat. Després tenia una gana que em moria.
Bueno, aquesta es l’anécdota, i a part de que a la meva chambre du bonne fa 33ºC, no tinc res més per explicar.
Ens veiem a Barcelona.
Au revoire.
viernes, 18 de julio de 2008
ai ai ai que això s'acaba...
hola,
que això ja s'acaba! em queden dues setmanes de feina, dos caps de setmana d'activitats. Per la feina no em puc queixar, la setmana que ve acabo els experiments i em dedico a escriure la memoria per la beca i a possar una mica en ordre els resultats.
Aquest cap de setmana suposo que passejaré per despedir-me de París, i de paso buscaré algu souvenir per la familia. I el pròxim vaig a Lorient, a la Bretanya, a casa d'una amiga. Avui posare un ciri pq fagi sol al menys aquell cap de setmana, pq no hi ha manera!!!! cada dia núvol, algun ratet surt el sol, pero ben poc, encara no m'he possat samarretes de tirants!!!! Per cert, a Lorient aniré amb TGV, sera la meva primera experiencia d'alta velocitat (l'Ave va trigar tant a Barcelona!!!!). el dia que l'AVE i el TGV estiguin connectats molarà mazo.
El dimarts passat vem fer una altra bbq, pero aquesta vegada amb carn "halal", jo no vaig notar la diferencia.
bueno, que tinc moltes ganes de tornar a Barcelona!!!!!
Lidia
que això ja s'acaba! em queden dues setmanes de feina, dos caps de setmana d'activitats. Per la feina no em puc queixar, la setmana que ve acabo els experiments i em dedico a escriure la memoria per la beca i a possar una mica en ordre els resultats.
Aquest cap de setmana suposo que passejaré per despedir-me de París, i de paso buscaré algu souvenir per la familia. I el pròxim vaig a Lorient, a la Bretanya, a casa d'una amiga. Avui posare un ciri pq fagi sol al menys aquell cap de setmana, pq no hi ha manera!!!! cada dia núvol, algun ratet surt el sol, pero ben poc, encara no m'he possat samarretes de tirants!!!! Per cert, a Lorient aniré amb TGV, sera la meva primera experiencia d'alta velocitat (l'Ave va trigar tant a Barcelona!!!!). el dia que l'AVE i el TGV estiguin connectats molarà mazo.
El dimarts passat vem fer una altra bbq, pero aquesta vegada amb carn "halal", jo no vaig notar la diferencia.
bueno, que tinc moltes ganes de tornar a Barcelona!!!!!
Lidia
miércoles, 9 de julio de 2008
la mala fama dels parisencs
Hola,
per aqui hi ha una botiga que ven unes samarretes on diu "je suis parisien, je n'aime rien" i es que la fama els precedeix. Que si son bordes, que si son maleducats, que si no parles francés no et fan cas... pues l'altre dia, concretament el dilluns, vaig sortir de la feina una mica desmoralitzada... A part de que era dilluns, els experiments no es que haguessin anat molt bé, i llavors començo a pensar que que faig aqui..., que a casa tinc el Marc..., la mama.... bueno, total, que es veu que amb la cara pagava. Surto del hospital per anar al metro i un senyor em diu "Boooooooon jouuuuuuuuuuuurrrrrrrrrrrrrggggggggggggg", i jo li dic "bon jour", i penso: ja esta, el tipic pesat, psicòpata que em vol raptar.... robar el portàtil.... (ja sabeu que jo sempre penso el millor...)
i em comensa a dir coses... i jo "je ne comprends pas...."
bueno, que el tio em comença a dir que m'havia vist la cara que feia, i que em deia bon dia a veure si alegrava una mica la cara!!! I bueno, una mica si, pq vaig pensar: mira que simpàtic! (...i no em vol matar...). Després li vaig dir que era de Barcelona, i que a veure si començava a fer una mica de bon temps; i vaig pillar el metro.
Hi ha gent simpàtica a París.
PD: m'he comprat un melonet d'aquests petits i taronges, aquí tots son aixis!!!! a veure que tal surt
per aqui hi ha una botiga que ven unes samarretes on diu "je suis parisien, je n'aime rien" i es que la fama els precedeix. Que si son bordes, que si son maleducats, que si no parles francés no et fan cas... pues l'altre dia, concretament el dilluns, vaig sortir de la feina una mica desmoralitzada... A part de que era dilluns, els experiments no es que haguessin anat molt bé, i llavors començo a pensar que que faig aqui..., que a casa tinc el Marc..., la mama.... bueno, total, que es veu que amb la cara pagava. Surto del hospital per anar al metro i un senyor em diu "Boooooooon jouuuuuuuuuuuurrrrrrrrrrrrrggggggggggggg", i jo li dic "bon jour", i penso: ja esta, el tipic pesat, psicòpata que em vol raptar.... robar el portàtil.... (ja sabeu que jo sempre penso el millor...)
i em comensa a dir coses... i jo "je ne comprends pas...."
bueno, que el tio em comença a dir que m'havia vist la cara que feia, i que em deia bon dia a veure si alegrava una mica la cara!!! I bueno, una mica si, pq vaig pensar: mira que simpàtic! (...i no em vol matar...). Després li vaig dir que era de Barcelona, i que a veure si començava a fer una mica de bon temps; i vaig pillar el metro.
Hi ha gent simpàtica a París.
PD: m'he comprat un melonet d'aquests petits i taronges, aquí tots son aixis!!!! a veure que tal surt
domingo, 6 de julio de 2008
hoooooooooooooooooola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hola nois,
només em queden quatre setmanes per tornar, es a dir tres caps de setmana!!!!!! ui ui ui que això passa volant!!!! Marc, ja pots anar posant a punt el piset...
Bueno, fa molts dies que no poso res al blog, vaig per feina:
- primer, vaig anar al Parc Asterix!!!!! iuuuuuupiiiii! bueno, de fet es com port aventura, les mateixes atraccions pero si fas mitja hora de cua et pots fer una foto amb l'Asterix i l'Obelix. El temps no ens va acompanyar gaire, pero al final es va arregalr, menys mal, pq al final ens quedaven tote les atraccions d'aigua!!!!! Després vaig poder experimentar la sensació de voler entrar a París en cotxe en hora punta, em va recordar quan els de la narcosala de la Vall d'Hebron tallaven la ronda de dalt!
després van venir a veure'm la meva mare i la meva tieta, i san tornemi: Torre Eiffel, Notre-Dame, Sacre-Coeur... i les rebaixes!!!! Que aqui van una mica adelantats en el tema
Després va venir el meu aniversari, i faig fer una petita entradeta al blog...Divendres passat vem anar amb els del lab a pendre algu, per celebrar-ho, va ser prou divertit!
Bueno, i ja ara ja casi està... aquest matí ha estat el meu ultim diumenge cultural, primer de mes: musees gartis. Hem anat al museu Guimet, molt maco. Es el museu de les Arts Asiàtiques, i te una pila de Budes i de pintures xines i japoneses, molt maco, de veritat.
i res, aqui estic. Pensant si m'ho podré endur tot cap a casa i si podré acabar tots els experiments del lab!!!!!
Fins aviat
Lidia
miércoles, 2 de julio de 2008
joyeux aniversaire
hola coleguis,
avui es el meu cumple... 28, que es diu rapid!!!
he estat una mica depre, es que me n falten molt pocs pels 30... pero gracies a les vostres trucades, mails, postaletes i ppts se m ha arreglat el dia!!!! Moltes gracies a tots!!! en aquests moments nomes puc pensar que em sap molt de greu si no me enrecordat dels vostres aniversaris... em pasa sovint, pero si estic mes a propet vostre sempre m acabo enterant i us puc felicitar al ultim moment...
gracies altra vegada i fins molt aviat!!!!
avui es el meu cumple... 28, que es diu rapid!!!
he estat una mica depre, es que me n falten molt pocs pels 30... pero gracies a les vostres trucades, mails, postaletes i ppts se m ha arreglat el dia!!!! Moltes gracies a tots!!! en aquests moments nomes puc pensar que em sap molt de greu si no me enrecordat dels vostres aniversaris... em pasa sovint, pero si estic mes a propet vostre sempre m acabo enterant i us puc felicitar al ultim moment...
gracies altra vegada i fins molt aviat!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)